Un dels millors entrepans del món mundial: el bocata de tonyina.Sembla fàcil de fer-lo, ja que hi ha qui es pensa que amb obrir la llauna ja es treu nota, però no és així: com ha de ser la llauna? i l’entrepà? i el pa? i el paper que l’embolica? i la cançó que cal entonar mentre es fa?Ni idea, però l’experiència d’un parell de sortidetes ens obliga a lloar l’entrepà de tonyina.Què és la tonyina? Una bèstia marina que dissortadament per a ella topa amb les xarxes dels pescadors. Mala sort, ja se sap, si et fots un gos, Déu nostre senyor baixa dels cels; ara, un peix... com que no lladreguet ni mouen la cua en sec... Un cop eixugades les llagrimetes cal saber que a la bèstia marina l’entaforen en llaunes que poden ser circulars o ovalades, i aquí és on rau el secret del bocata. Un bon entrepà mai es nodreix d’una mini llauna circular, sempre usarem les ovalades!! Hi ha més tall i això vol dir èxit!! Un entrepà de tonyina vol tonyina sense altre aturador que una bona llauna ovalada. Un cop aclarit el concepte no cal altra acció que obrir el pa i escampar la tonyina amb certa gràcia. Hi ha qui afegeix olives i pebrot vermell, però això ja és cosa d’artistes. Nosaltres no ens hi posem, som més aviat prosaics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada