Els vermells de la roca de Mont-roig convidaven a dibuixar i esculpir. La pedra d’arena vermella es desfà amb tanta facilitat que es pot comprendre la fal·lera dels vells eremites en fer escales, bancades, canaletes i ves tu a saber quin fotimer de coses. Aquest lloc és un dels més inspiradors de la zona. El vent i l’aigua fan formes que van fer genials a uns pocs creadors que van saber veure amb ulls diferents on altres veien forats i prou. Tu què has vist? Potser un grapat de vent tintat que s’escapolia? La rialla de cara mullada d’uns nens que s’empaiten? O potser una figa de moro a punt d’esclatar damunt del camí empedrat? Jo recordaré els nens guixant el terra amb pedra que pinta i esborrant amb pedra que esborra. Em va fer gràcia el comentari d’una abnegada mare “cony de troglodites, i això qui ho renta desprès?”... no pateixi, senyora, ja hi haurà qui els adreçarà... o potser no, que l’escola no ha de servir només per tenir personal ben situat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada