dissabte, 30 de gener de 2010

dilluns, 25 de gener de 2010

BOCATA PEIX


Un dels millors entrepans del món mundial: el bocata de tonyina.Sembla fàcil de fer-lo, ja que hi ha qui es pensa que amb obrir la llauna ja es treu nota, però no és així: com ha de ser la llauna? i l’entrepà? i el pa? i el paper que l’embolica? i la cançó que cal entonar mentre es fa?Ni idea, però l’experiència d’un parell de sortidetes ens obliga a lloar l’entrepà de tonyina.Què és la tonyina? Una bèstia marina que dissortadament per a ella topa amb les xarxes dels pescadors. Mala sort, ja se sap, si et fots un gos, Déu nostre senyor baixa dels cels; ara, un peix... com que no lladreguet ni mouen la cua en sec... Un cop eixugades les llagrimetes cal saber que a la bèstia marina l’entaforen en llaunes que poden ser circulars o ovalades, i aquí és on rau el secret del bocata. Un bon entrepà mai es nodreix d’una mini llauna circular, sempre usarem les ovalades!! Hi ha més tall i això vol dir èxit!! Un entrepà de tonyina vol tonyina sense altre aturador que una bona llauna ovalada. Un cop aclarit el concepte no cal altra acció que obrir el pa i escampar la tonyina amb certa gràcia. Hi ha qui afegeix olives i pebrot vermell, però això ja és cosa d’artistes. Nosaltres no ens hi posem, som més aviat prosaics.

diumenge, 24 de gener de 2010

TRASTETS QUE ENS ACOMPANYEN:LA MULTIUSOS


Extret del canal de notícies “The now entenc”
Excursionista allunya un ós de 800 kilograms llençant-li una navalla multiusos. L’excursionista transitava joiosament, entonant el virolai, per les serralades dels Montons –Alt Llobregat- quan ves per on, i sense que hi hagués hagut cap mena de provocació per la seva part, se li planta una bestiota horrible. R.B.G sense perdre la calma va recordar que portava a mà un manual de “Edicions Abadia de Montserrat” on explicava –i ho recordava perfectament- a la plana 25, què fer en cas de topada amb plantígrads. Però ai làs, aquell dia no la tenia tan a mà. Però ell que sí, sense perdre l’horemus i obviant les bramulades de l’animaló, es va despenjar la motxilla i amb la calma que caracteritza a tot bon minyó escolta va anar traient tot el fato que hi havia al damunt del manual. A la fi el va trobar. L’ós semblava una mica desconcertat per la poca impressió que causaven els seus brams, però continuava insistint, no fos cas. Mentrestant R.B.G. passava els fulls del manual fins arribar a la plana 25, on va poder llegir: no pateixi, no hi ha ossos per la muntanya. Com a bon minyó escolta hauria fet cas al manual, ignorant tranquil·lament aquella aparició, però la mole de 800 Kg romania allà. La bèstia salvatge va estendre les extremitats superiors mentre s’aixecava i R.B.G –i citem literalment- es va cagar de por. Què en diu les edicions de Montserrat al respecte? Al noi se la fotia, així és que va optar per la via agressiva. Com tenia tot el material de la motxilla escampat pel terra no va dubtar en llençar-lo contra l’ós, qui, per suposat l’anava despejant tranquil·lament com si d’un Valdés es tractés. Però R.B.G. encara tenia un darrer recurs: La seva navalla multiusos, una suïssa que havia passat de generació en generació, de pares a fills, d’avis a nets... Se la va treure de la butxaca i sense pensar-s’ho va fer un gest de trabucaire del XVII donant a entendre que obria la fulla i es disposava a atacar. Però ai! la fulla no s’obria, R.B.G. va comprovar, desesperat, que les molles de pa, el foia, la tonyina i trossos de pi d’altres sortides que s’havien quedat enganxats als racons de la navalla ara no li deixaven obrir la seva arma letal. En un darrer rampell d’heroïcitat va decidir que, si més no, moriria matant... (¿?) així és que va projectar la seva estimada multiusos en direcció a la bèstia assassina. L’impacte hauria anihilat una processó de marietes, probablement, però l’ós la va agafar al vol, sense massa problemes. R.B.G. ja es veia en companyia dels besavis quan veu que l’ós es mira la navalla, la grata, la bufa, la llepa i... amb la punteta de l’urpa li obre la fulla. El noi no s’ho podia creure. L’ós va tornar a plegar la navalla i girant cua, se’n va anar.
De la navalla no se’n ha sabut res més. R.B.G. no ha tornat a sortir a la muntanya, quan van demanar a sons pares unes declaracions sobre l’incident amb l’ós, no se’n van estar de dir: “el nostre fill és un pixapins, aquesta navalla havia passat del meu besavi i ara l’hem perdut, on anirem a parar?”
Ramón Bartolí Guspires “The now entenc
Ja heu vist la importància de portar una navalleta multiusos. Et poden truere d’un mal pas, però també serveixen per tallar l’entrepà, obrir una llauna rebel, fer una barqueta amb l’escorça de pi, tallar-te una ungla que fa mal, escurçar els cordons de les sabates, o senzillament ensenyar-la als altres recordant la seva història.
Per cert, ja saps què és una multiusos?
A vore si ho encertes!